SCC radiografia l'exclusió de l'espanyol a Catalunya i demana la seva normalització immediata en l'espai públic.

 

L'entitat constitucionalista presenta el primer Informe de Convivència Lingüística, on retrata els desequilibris en la política lingüística de la Generalitat i l'aculturació institucional que pateix el 55% de catalans . Només un 5% de les iniciatives de promoció lingüístico-cultural del govern català tenen base bilingüe.  

 

Fins ara podia ser una intuïció. Ara ja és una realitat provada. El primer Informe de Convivència Lingüística dut a terme per Societat Civil Catalana mostra en detall l'estranyesa i l'exclusió habitual que pateix el castellà en les polítiques culturals i lingüístiques a Catalunya. Així, només el 5% de les iniciatives de promoció lingüística de la Generalitat eren bilingües, mentre que totes les promogudes per les Administracions estatals a Catalunya ho eren. Tal com conclou l'informe, «hi ha un tracte desigual per part de les administracions públiques catalanes als ciutadans segons la seva llengua».
 

D’aquesta manera, conclou l’entitat, el 55% dels catalans, que tenen l'espanyol com a llengua materna, viuen un procés d'exclusió cultural o aculturació injustificat. De fet, si ens atenem als organismes públics catalans, hi ha 9 vegades més iniciatives de promoció lingüístico-cultural per càpita per als catalanoparlants que per als castellanoparlants. Durant els darrers mesos els hispano-parlants han estat completament exclosos de les ajudes i del suport cultural, i no es van oferir recursos de suport cultural o lingüístic en espanyol. Això genera una asimetria clara, ja que els projectes culturals del Ministeri cobreixen totes les llengües de l'Estat.
 

Aquestes conclusions provenen del primer Informe sobre Convivència Lingüística a Catalunya, coordinat per l'antropòloga cultural Angela Herrero. El text és la primera iniciativa de l'Observatori de la Convivència Lingüística, que SCC va llançar a principis del 2020 com a "eina per a registrar polítiques i iniciatives lingüístiques tant públiques com privades, i per analitzar els seus efectes en la igualtat, la llibertat i la convivència, així com enregistrar queixes i conflictes, que per raó del llenguatge ocorren a Catalunya".
 

L'informe ha tingut especial cura del rigor metodològic i de la minuciositat en la recerca d'informació. Abasta totes les problemàtiques i iniciatives lingüístiques entre els mesos de març i juliol del 2020. De fet, inclou tant les queixes que s'han produït entre parlants de català com les queixes de persones de parla castellana, independentment de la seva ideologia o de la naturalesa de la demanda. Per això l’informe recull des dels ciutadans que van exigir informació mèdica en castellà fins als ciutadans que van lamentar que la Guàrdia Civil no els va atendre en català, passant per les demandes de plataformes lingüístiques de signe oposat.
 

S'han analitzat 65 situacions conflictives. És sorprenent que la majoria de queixes hagin recaigut sobre les administracions públiques, encara que en sentits diversos. Tal com assenyala Herrero, «són les administracions públiques les que majoritàriament provoquen queixes; estem parlant d'almenys el 68% de les demandes de parla hispana i del 78% de les que provenen de catalanoparlants». Més que d’un conflicte social es tracta, doncs, d’una problemàtica institucional, en tant que les institucions i la seva expressió lingüística no s’adapta a la realitat social.
 

Entre els parlants espanyols, les queixes majoritàries es refereixen a la manca de bilingüisme, mentre que les demandes entre els catalanoparlants provenen de la no-utilització del seu propi idioma, el català. Entre els hispanoparlants, la majoria de les peticions provenen de ciutadans ordinaris, mentre que entre els catalanoparlants predominen les reivindicacions d'entitats lingüístiques i representants polítics.
 

Una altra conclusió de l'informe és la clara asimetria que existeix en les polítiques lingüístiques a Catalunya. El paràgraf 3.1 (Iniciatives lingüístiques i culturals) radiografia l'exclusió de l'espanyol en les iniciatives culturals de la Generalitat. Només s'ha pogut identificar un concurs liteari bilingüe del Govern Autonòmic en els últims mesos (dels FGC), que contrasta amb els 68 projectes de promoció del català aprovats durant l' 2019 i amb la frenètica activitat de diversos ens de la Generalitat per promoure la llengua pròpia durant el temps de reclusió. 
 

L'informe descriu detalladament les iniciatives desenvolupades pel Departament de Cultura, la Institució de les Lletres Catalanes, la Direcció General de Política Lingüística, l'Oficina de Garanties Lingüístiques, el Consorci per a la Normalització, etc. La conclusió és aclaparadora. Només el 5% de les iniciatives lingüístiques de la Generalitat inclouen els parlants espanyols. És molt sobtant, en canvi, que les iniciatives ministerials i estatals incorporen totes les llengües oficials de l'Estat.
 

Encara que les dues llengües habituals dels catalans tenen una mica més de joc en l'àmbit municipal, la descompensació i l'estranyesa dels hispanoparlants segueix sent molt notable a nivell municipal i en les iniciatives dels ajuntaments. Davant els set concursos municipals en què es permetien textos en els dos idiomes, s'han trobat 26 competicions monolingües on es va excloure la llengua materna de la meitat dels catalans. En l'informe també es descriuen les activitats de diverses entitats dedicades a la promoció de llengües a Catalunya. En conjunt, el 69% dels premis literaris de Catalunya s'ofereixen en exclusiva a aquells que presenten els seus textos en català.
 

Per aquest motiu societat civil catalana reivindica la normalització immediata de l'espanyol en la vida institucional i en l'espai públic català. Després de la "normalització lingüística" que es va dur a terme en la recuperació de la democràcia i l'autogovern, ha arribat el moment d'una "segona onada normalitzant" que fa que les institucions normals i valuoses per a la gran majoria dels catalans. Aquesta segona normalització lingüística és una premissa indispensable perquè Catalunya recuperi la concòrdia cívica i política i pugui acarar el futur sense exclusions.

Editorial SCC

Joves dissidents a la UAB.

dissabte, desembre 17, 2016 - 13:50

En un context en què l'espai públic en general i l'educatiu en particular estan copats pel nacionalisme, l'emergència al campus de Bellaterra d'un petit col·lectiu d'estudiants que alça la veu en defensa de la convivència de Catalunya amb la resta d'Espanya ha resultat impossible de digerir per als cadells més reaccionaris del separatisme i del (sorprenentment) autodenominat "antifeixisme" que fins ara, i des de fa massa temps, campaven al seu aire per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).




Millorar Espanya o destruir Catalunya.

dimecres, novembre 16, 2016 - 18:25

Des de Societat Civil Catalana volem expressar la nostra preocupació pel fet que una part significativa dels càrrecs i autoritats locals i autonòmiques a Catalunya estiguin utilitzant impròpiament el seu poder per emprendre accions manifestament il·legals incorrent, alhora, en un evident malbaratament de recursos públics. Ens sembla especialment condemnable la vulneració del principi democràtic de neutralitat de les institucions, on els símbols partidistes desplacen amb freqüència als oficials de tots els catalans, es fan apel·lacions a la desobediència i a la transgressió de les lleis i resolucions dels òrgans judicials, i es fomenta el menyspreu a l'actual marc constitucional tractant de devaluar la seva transcendència i rellevància.

El populisme nacionalista està incorrent en un clar i manifest abús del poder que posseeix. Els seus dirigents públics s'aprofiten del càrrec i de les atribucions inherents al mateix davant dels quals es troben en situació de dependència o subordinació i tracten, a més, d'influir en els ciutadans en benefici d'una determinada ideologia. És corrupció política de caire totalitari.




Puigdemont no pot seguir sent el president de la Generalitat.

dimecres, setembre 28, 2016 - 23:09

Societat Civil Catalana mostra la seva preocupació pel pla de govern que ha presentat avui Carles Puigdemont davant el Parlament de Catalunya.

En la seva intervenció el Sr. Puigdemont ha afirmat que el Govern de la Generalitat ja treballa en l'elaboració de tot allò que cal per procedir a la declaració d'independència de Catalunya. Es tracta d'un desafiament exprés no només a la Constitució sinó també al Tribunal Constitucional, que ha anul·lat el full de ruta secessionista i ha prohibit que es doni qualsevol tipus de suport al procés de secessió.

El projecte de govern que s'ha presentat davant la Cambra autonòmica no és més que el detall d'un cop d'Estat que implicaria la ruptura unilateral de la sobirania espanyola i l'intent d'imposar sobre Catalunya i els catalans l'autoritat dels secessionistes en contra tant del Dret intern com del Dret internacional.




El desafiament separatista i la governabilitat.

dijous, setembre 1, 2016 - 14:26

Dels molts desafiaments a què s'enfronta Espanya en aquests moments, el més greu és el que plantegen els separatistes a Catalunya. Ho és, en primer lloc, perquè afecta l'existència mateixa d'Espanya com a Estat i al manteniment de la comunitat política sobirana que formem tots els espanyols; i en segon terme perquè de consumar-se el terratrèmol polític anunciat pels nacionalistes catalans els perjudicis econòmics i socials afectarien al conjunt dels espanyols i a l'estabilitat europea. Finalment, ho és perquè les administracions públiques catalanes han escenificat el seu rebuig a ser considerades ja com administracions espanyoles i aparenten actuar com a institucions d'un Estat independent.




 

SOCIETAT CIVIL CATALANA
Asociación Cívica y Cultural

Còrsega 270, 3r 5ª
08008 Barcelona
SPAIN

T · +34 93 624 32 37
info@societatcivilcatalana.cat